ahir vam anar al Castell de Farners, situat a Santa Coloma de Farners.
Jo hi havia anat fa uns anys amb bici (per una pista de terra en molt bon estat) i el recordo com un castell totalment en ruines. Però ahir em va sorprendre (no sé si gratament o ingrata) el veure'l totalment restaurat. Semblava un castell de Disney: totes les pedres ben tallades, ben col·locades, ben noves... Realment era maco de veure, però semblava... com ho diria... artificial.
La ruta
Per arribar al castell vam deixar el cotxe al parc de Sant Salvador (a Santa Coloma de Farners), però ben bé a l'entrada, ja que hi havia un cartell que prohibia circular a l'interior...
Aleshores vam començar a caminar cap a la dreta, seguint la riera de Santa Coloma. És un parc molt maco aquest de Sant Salvador, convida a passejar-hi. L'únic que passava és que, com que hem tingut uns dies de baixades molt fortes de temperatura, hi feia fresca (un eufemisme per no dir que em vaig glaçar).
En arribar a la Font Picant (no recomano a ningú que la tadti, fa un gust que, per a mi, és força desagradable), el camí ample i ben cuidat del parc s'acaba i comença un corriol que passa pel mig de bosc.
És maco el fet que poc després, quan ja creus que estaràs tota l'estona sense tornar a veure res (ja que només hi ha molts d'arbres i arbustos), tornes a sortir a camp obert enmig d'uns vivers de plantes. És realment curiós com, enmig del bosc, apareix un camp sense arbres tot ple de palmeretes i magnolietes ben arrenglerades i posades, amb sistemes de rec per goteix... curiós, si més no.
Un cop passats dos camps de vivers, el camí passa al costat d'unes cases senyorials: Ca l'Oller (impressionant, un jardí que ens va deixar totalment bocabadat), Ca l'Oliveres i (deixant el tros asfaltat que ens havia dut per les dues masies anteriors) Can Miquel.
Després de passar per Can Miquel va començar el camí de debó: pujada, pujada i pujada, per llocs molt estrets i amb troncs que em feien ajupir el cap. Va estar bé el fet que, al ser tardor, anàvem trobant cireres d'arboç i així la pujada es feia menys dura.
Aleshores, sense cap avís previ (excepte els crits dels nens que s'anaven fent cada cop més intensos) va sorgir, davant nostre, l'ermita de Farners. Es tracta d'una construcció romànica totalment (crec jo) reconstruïda. Està situada a un lloc pla, que seria molt maco si no fos per la quantitat de cotxes que hi havia... Mireu-ho vosaltres mateixos al vídeo:
Després de descansar una mica al proxo de l'ermita (i, com no, menjar quatre galetes), vam començar a pujar al castell. Per tal de no passar per on tothom, vam voler no seguir el camí... gran error el nostre: el castell està situat sobre una roca, de forma que no vam trobat cap altra manera d'accedir-hi que tornar fins a l'ermita i agafar el camí general. Quan hi vam arribar, ens vam quedar estupefactes en veure que semblava un castell Disney... està totalment reconstruït (segons vam sentir) de fa tan sols quatre anys. Realment és sorprenent... està tot perfecte: pedres senceres, amb cantonades ben tallades, net... Massa perfecte i tot ;-)
Un cop a dins vam pujar a la torre de l'homenatge, que data del segle XI o XII (no ho recordo) però, que, evidentment, ha estat restaurada. Després de pujar per unes escles curioses (veure el vídeo), vam arribar a dalt de tot de la torre, on hi ha una vista molt bonica dels voltants. S'arriba a veure, fins i tot, Girona.
Descens
Un cop vist el castell de tots els angles possibles, vam començar a baixar, però per una "drecera" a l'altre costat de l'ermita (marcada de color vermell). El camí no va ser tan bonic com a la pujada, però va tenir la seva gràcia, ja que presentava un paisatge molt diferent de la pujada. Aquesta drecera ens va menar per un camí ple de bolets fins a l'àrea on hi havia els vivers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada